És bo l'esport per a la nostra salut?

Els experts en publicitat i màrqueting –grans experts en la condició humana –saben, perfectament, que la majoria de decisions de compra no es prenen racionalment; tampoc intuïtivament, ja que entenc la intuïció com el pensament, visió o decisió que es realitza fruit d’una connexió interior amb un mateix, que el porta més enllà de la raó i, evidentment, del caprici.

En el món de l’exercici físic, l’esport i la salut, succeeix el mateix. Per tant, les nostres decisions, tot sovint, no són les millors per les nostres necessitats reals. En primer lloc, es continua abusant del terme esport, quan el que la majoria de la gent -a partir dels 35 anys-, el que necessita no és fer esport sinó entrenar-se bé. L’esport és, o de competició, o de joc, diversió, formació, relacions socials, etc. No obstant això, el nostre cos no necessita fer esport a partir dels 35 anys. El que necessita són estímuls per guanyar o no perdre resistència, força, flexibilitat, coordinació, etc.

En els últims dies, la Lluïsa va estar treballant al seu jardí. Després d’estar tot el dia traginant les plantes, adobaments i terres diverses, se sentia contenta i satisfeta; el seu jardí lluïa colorit amb noves flors i la terra ordenada i neta, fent-li sensació de pau i satisfacció, però… Oh!!, sembla que la felicitat no pot ser mai completa. La Lluïsa té algunes profusions discals a la zona lumbar i l’esquena li feia molt de mal, a conseqüència de l’esforç realitzat. Quin exercici fa la Lluïsa? Com li agrada ballar, va al gimnàs dues vegades per setmana a classes de ball de salsa o de tango. És l’exercici adequat per a solucionar el seu problema? És evident que no.

La Rita és una executiva professional, de 35 anys, amb dos fills. No ha estat practicant habitual, ni d’exercici, ni d’esport. A conseqüència de la multitud d’estímuls que rebem últimament sobre la pràctica del running, s’anima i decideix apuntar-se a un grup de running amb els amics. Dos mesos després, no pot portar a terme els seus entrenaments habituals amb què tant gaudeix, per culpa de la seva tendinitis de genoll.

Quina és la causa dels seus respectius problemes? Doncs molt senzill: no tenir una bona preparació prèvia a les seves respectives activitats.

La Lluïsa podria treballar en el seu jardí sense problemes si tingués la força adequada al seu abdominal, que li permetés donar suport a la seva esquena i poder collir la pala, ajupir-se, aixecar-se, portar la terra amunt i avall… No és una qüestió d’edat, és una qüestió de força.

Per la seva banda, la Rita podria córrer i passar-s’ho bé amb els seus amics de running si hagués entès que aquesta no és l’activitat adequada per la seva edat i condició física actual. Primer, hauria d’haver-se preparat bé físicament (entre altres coses, guanyar força a les cames) i després fer carreres i entrenaments en grup on no es controla la intensitat de l’entrenament de forma individualitzada.

L’esport, l’exercici físic i la salut estan de moda. I si estan de moda és perquè hi ha negoci. Només amb les decisions adequades, un programa d’exercici adequat i la seva correcta execució, convertirem realment l’exercici en verdader rendiment saludable.

Com deia Montaigne: “La vertadera llibertat és poder-ho tot sobre nosaltres mateixos”.