El Ferrari de Dembélé

Ja han passat alguns dies des de l’enèsima lesió d’Ousmane Dembélé, cosa que li impedirà tenir continuïtat en el seu joc i, per tant, consolidar el seu talent i convertir-lo en eficàcia i rendiment.

Hem de considerar que Dembélé, muscularment, és un Fórmula 1. La seva musculatura és d’una qualitat suprema i requereix cures i entrenaments específics per a aconseguir sostenir la seva explosivitat i velocitat, também per a mantenir-les un gran nombre de vegades en un mateix partit, durant molts partits.

L’alta qualitat de contracció muscular de Dembélé genera un consum d’energia molt superior al de qualsevol altre jugador. És com si comparéssim el consum d’un Fórmula 1 al d’un utilitari dièsel. En tenir aquest alt consum, quan els substrats energètics acumulats en el múscul se li acaben i continua jugant, es trenca, perquè el múscul ja no té, ni oli, ni benzina.

L’entrenament de Dembélé no ha d’estar orientat al desenvolupament de la seva velocitat i la seva potència -que ja posseeix de forma sobrada- sinó a un entrenament més de tipus aeròbic i de força, per dotar la seva musculatura de la consistència necessària: no per ser més ràpid, sinó per poder executar el màxim de repeticions possibles a alta velocitat.

Al mateix temps, hauria de tenir una alimentació -tant en el dia de partit com en els dies previs i els posteriors- d’acord amb les seves necessitats energètiques. Això com també, un descans i una recuperació adequats.

Crec que Dembélé és un gran jugador i, en el procés de reinvenció en què es troba el Barça, pot ser de gran valor. No obstant, això, les coses no s’aconsegueixen només amb la pressió i exigència del dia a dia, sinó que cal pensar i cuinar-ho a foc lent.