Si correm tot el dia, ens cal entrenar?

L’altre dia vaig llegir que l’empresa de supermercats Sorli obria un centre, en el qual, un supermercat s’afegia a un gimnàs. Els propietaris del mateix súper argumentaven que, cada cop més, la gent disposava de menys temps i que, per tant, es disposaven a oferir-los una alimentació preparada al supermercat situat al costat del seu gimnàs. D’aquesta manera, aprofitarien al màxim el seu temps.

Aleshores em vaig preguntar: El que la gent necessita és realment el que creu que necessita? Per què es disposa de tan poc temps? A què ho dediquen? Tenen temps per les xarxes socials i no per menjar o anar al gimnàs?

També em vaig plantejar la següent qüestió:  Si un es passa el dia corrent d’una banda a una altra, hem de posar-li el gimnàs a l’abast perquè pugui entrenar? Realment necessita entrenar algú que es passa el dia corrent?

En definitiva: valgui la ironia, però el que es passa el dia corrent, no té temps per escoltar i menys per respondre a totes aquestes preguntes… Com va dir un cop l’editor Jaume Vallcorba: “edito els llibres que la gent encara no sap que necessita”.

El negoci es fa oferint a la gent el que creu que necessita, tot i que el que la gent realment necessita és: menjar bé i menjar de manera sana, és a dir, amb productes naturals, no precuinats, cuinats per un mateix, i consumir-los de manera sospesada i amb calma. I, a més, fer exercici adequadament: dedicant el temps necessari per fer-ho, allunyats de la voràgine quotidiana, efectuar un exercici amb consciència i persuadits del que es fa, de manera personalitzada i que conjugui resistència, força, flexibilitat i coordinació.

En fi, els que desitgen tenir una millor salut, o millorar el seu rendiment físic, no necessiten serveis que els permetin continuar amb el seu ritme frenètic, sinó aquells que els facilitin baixar d’aquest tren estressant i perjudicial, per a centrar-se a córrer i entrenar bé i, d’aquesta manera, tornar a pujar a un tren, però en millor estat de forma, tant d’ànima, com de cos.