Condició física i presa de decisions

Influeix el nostre nivell de condició física i salut en la nostra presa de decisions diàries?

Fa uns anys, José Mª Aznar, sent president del Gobierno, es va posar en mans del prestigiós preparador físic Bernardino Lombao per a posar-se en forma. I… carai!, sí que es va posar en forma. Probablement, se sentia tan fort i amb tanta confiança, que ens va manar a la guerra de l'Iraq, posant els peus damunt la taula en una reunió de G8, mentre fumava un puro, deixant una imatge inoblidable de poder en el cim del món. També en aquest període es va retirar de la política, havent-se creat durant el seu mandat més de 2,4 milions de llocs de treball (no entraré si és gràcies a ell o no, però la dada és així).

En els últims dies, han sortit notícies que afirmaven que el president Mariano Rajoy s'aixeca cada dia a les 7 del matí per a fer exercici, al mateix temps que anima a les seves bases que ho facin. D'entrada, haig de dir-los que a mi, Mariano Rajoy, no és que precisament em creï admiració, però, amb aquest detall, ens demostra que té capacitat de controlar la seva agenda i és capaç de gestionar-se bé a si mateix, sabent donar prioritat a preparar-se per a la seva acció diària.

Si no estem en bon equilibri personal (estar en forma), com decidirem bé? Obama, l'endemà de guanyar les seves primeres eleccions, va anar al gimnàs tot sol, en una imatge significativa de la seva personalitat, que va fer la volta al món.

Fa unes setmanes, al final d'una llarga entrevista de La Vanguardia, el nostre president Artur Mas declarava que intentava estar en forma, que no dormia bé. S'expressava més en termes de voluntat i de resistir, que d'actuar de manera decidida per a estar en forma. Vaig pensar: Quina actitud tan diferent! Com afectarà això a la seva praxi política, la seva presa de decisions i a la consecució dels objectius que tenen entre mans?

L'entrenament físic, realitzat de forma sistematitzada, augmenta el flux de sang i oxigen en el cervell. També s'ha demostrat que augmenta els factors de creixement neuronals que participen en la creació de noves cèl·lules nervioses i, a més a més, incrementen neurotransmissors com la dopamina, glutamat, noradrenalina i la serotonina. Aquests factors influeixen i actuen de manera determinant en la nostra actitud i presa de decisions.

He entrenat a molts esportistes que m'han demanat que els ajudi a guanyar. Poc després d'entrenar-los m'he adonat que el que ells volien, en realitat, no era guanyar. El que volien era sentir-se moralment bé amb ells mateixos i, això, ho aconseguien esforçant-se molt, amb voluntat i dedicació. És a dir, convertien aquest cert estoïcisme, en l'objectiu en si mateix. M'esforço, ja compleixo.

No obstant això, quan un competeix, l'objectiu no és resistir ni esforçar-se, l'objectiu és GUANYAR. I per a guanyar cal esforçar-se i resistir. En tot cas, si al final no ho aconsegueixes, no tindràs res a retreure't perquè realment hauràs fet el necessari.

Els reptes que tenim entre mans, tant els polítics com els ciutadans en general, crec que hauríem d'afrontar-los amb valentia, intel·ligència i serenitat. Per a això, és indispensable estar ben preparats. No és suficient tenir bones intencions o creure's en possessió de la veritat. El resultat mai no és una casualitat, sempre és la conseqüència de la nostra manera de pensar, que és la que determina la nostra manera d'actuar i fer les coses.