La vida és un esport molt dur, a tu qui t’entrena?

Començaré l’any content. En les últimes setmanes del 2014, algunes persones que havien entrenat amb mi fa uns anys, han vingut a veure’m per tornar a posar a les meves mans la seva condició física, benestar i rendiment.

Totes elles tenen punts en comú: tenien llavors entre 30-40 anys i ara tenen entre els 40 i 50; van entrenar amb mi durant bastants anys seguits, fen programes on compaginàvem la preparació d’alguna pràctica esportiva d’oci, carreres populars, maratons, etc., amb un entrenament de prevenció de la salut i les lesions.

Por diverses circumstàncies van deixar d’entrenar amb mi, alguns van canviar d’entrenador, altres es van entrenar pel seu compte… A la tornada, i de forma sorprenen, tots sense excepció m’han fet el mateix comentari: “vull tornar a sentir-me bé, sentir-me com em vaig sentir, aquí he tingut els millors anys de la meva vida, tot em sortia bé, professionalment i personalment”.

La vida, igual que l’esport, necessita preparació. A cap esportista se li acut afrontar els durs i exigents calendaris competitius sense estar ben entrenat, en canvi a nosaltres, no ens importa estar immersos en les nostres responsabilitats diàries sense la preparació adequada. Quan parlo d’estar “preparat” no em refereixo únicament en l’àmbit de coneixements, sinó a escala personal, físic i mental, per aquest ordre. I és que una ensenyança adequada ha de permetre’ns escoltar a la nostra part personal (que sovint és la que tenim menys present), ha d’estimular-nos el cos d’acord a les nostres necessitats (resistència, força, flexibilitat, coordinació) i ha d’ajudar-nos a pensar millor.

Fa algunes setmanes, en acabar un entrenament, un client que no havia fet esport en la seva vida, després de sis meses entrenant amb assiduïtat, em va dir: “realment avui em sento bé”; eren les 9 de la nit, havia treballat més de 10 hores, i m’ho deia amb la serenitat de qui se sent bé interiorment. Simplement era perquè s’havia situat en aquest lloc on els problemes, les pors, els desitjos i capricis, passen a un segon pla i només existeix allò que has de fer en aquest moment, i el seu cos i la seva ment, l’hi agraïen amb aquesta sensació.