En la rueda de prensa, Xavi comunicó, sin temor, que irían a ganar a Múnich. Para mucha gente es imposible comunicar públicamente, con solvencia interior y sin miedo, la idea de ir a ganar. Él lo hizo. Eso significa que no tiene miedo a perder; elemento principal para tener el mayor número de probabilidades de ganar.

El técnico de Terrassa es capaz de llevar su mente y, por lo tanto, su interior emocional, a la zona de lo posible y no detenerse en la parte que dice que es imposible. Lo más importante de todo esto es que abre un surco en la mente de todos los que piensan que no es posible y empiezan a dejar entrar, poco a poco, la idea de que, quizás, sí que lo sea.

A la roda de premsa, Xavi va comunicar, sense por, que anirien a guanyar Munic. Per a molta gent és impossible comunicar públicament, amb solvència interior i sense por, la idea d’anar a guanyar. Ell ho va fer. Això significa que no té por a perdre; element principal per tenir el màxim de probabilitats de guanyar.

El tècnic de Terrassa és capaç de portar la seva ment i, per tant, el seu interior emocional, a la zona del possible i no aturar-se a la part que diu que és impossible. El més important de tot això és que això obre un solc al cap de tots els que pensen que no és possible i comencen a deixar a entrar, a poc a poc, la idea que, potser, si que ho sigui.

Aquest mes d’agost vaig rebre una trucada d’una persona interessada en els meus serveis, recomanat per un client fidel. Venia amb antecedents de ciàtica importants, de diversos mesos, i d’assistir a diferents fisioterapeutes, traumatòlegs i un neuròleg.

L’home va veure que, el que jo proposava, suposava un esforç, un canvi d’hàbits i de la forma de pensar respecte al seu cos. De sobte, em va plantejar una pregunta clau: “Em divertiré fent els teus entrenaments?” Li vaig dir que no es divertiria, però que segur es trobaria millor i milloraria. Què creieu que ha succeït…? Doncs que no ha tornat a trucar. Sovint, volem obtenir resultats fent allò que ens ve de gust, I això, no és possible.

Este mes agosto tuve una llamada de una persona interesada en mis servicios, recomendados por un cliente fiel. Venía con amplios antecedentes de ciática de varios meses, y de haber asistido a diferentes fisioterapeutas, traumatólogos y un neurólogo.

El hombre apreció que, lo que le proponía, le supondría un esfuerzo, un cambio de hábitos y de la forma de pensar respecto a su cuerpo. De repente, me planteó la pregunta clave: “¿Me divertiré haciendo tus entrenamientos?” Le contesté que no se divertiría, pero seguro que se sentiría mejor y que mejoraría. ¿Qué creen ustedes que ha sucedido…? Pues que no ha vuelto a llamar. A menudo, queremos obtener resultados haciendo lo que nos apetece y, eso, no es posible

Estar en la buena línea nos proporciona “beneficios seguros”. Cuando un deportista o equipo están en ese estado, consiguen siempre alguna de estas tres cosas: la victoria, el reconocimiento o la satisfacción personal. Cuando estás en la buena senda nunca se pierde, porque ganar no es lo que se ve desde fuera, sino lo que sucede dentro de cada uno de nosotros.

Estar en la bona línia ens proporciona “beneficis segurs”. Quan un esportista o equip estan en aquest estat, aconsegueixen sempre alguna d’aquestes tres coses: la victòria, el reconeixement o la satisfacció personal. Quan estàs en la bona senda mai es perd, perquè guanyar, no és el que es veu des de fora, sinó el que succeeix dins de cadascun de nosaltres.

Siempre he pensado que en la vida, al igual que en la competición, más allá de la estrategia y la técnica, lo más importante es la actitud con la que afrontamos las cosas. Y… ¿Qué es la actitud? Yo la definiría como “el estado de ánimo que nos generan nuestros pensamientos inconscientes”. Por lo que podríamos decir que, para conseguir tener una buena actitud, a menudo, es importante ser consciente de lo que uno piensa de verdad.

Debemos mantener nuestro interior en un estado de observación de lo que sucede y, al mismo tiempo, de acción sin un objetivo claro, pero sí de atención en lo que va sucediendo, para que la realidad nos vaya marcando el camino y nos conceda un nuevo horizonte.

Sempre he pensat que, a la vida, igual que a la competició, més enllà de l’estratègia i la tècnica, el més important és l’actitud amb la qual afrontem les coses. I què és l’actitud? Jo la definiria com: “l’estat d’ànim que ens generen els nostres pensaments inconscients”. Així doncs, podríem dir que, per a aconseguir tenir una bona actitud, sovint és important ser conscient del que un pensa de debò.

Hem de mantenir el nostre interior en un estat d’observació del que succeeix, i al mateix temps d’acció, sense un objectiu clar, però sí d’atenció del que va succeint, perquè la realitat ens vagi marcant el camí i ens concedeixi un nou horitzó.

El negoci es fa oferint a la gent el que creu que necessita, tot i que el que la gent realment necessita és: menjar bé i menjar de manera sana, és a dir, amb productes naturals, no precuinats, cuinats per un mateix, i consumir-los de manera sospesada i amb calma. I, a més, fer exercici adequadament: dedicant el temps necessari per fer-ho, allunyats de la voràgine quotidiana, efectuar un exercici amb consciència i persuadits del que es fa, de manera personalitzada i que conjugui resistència, força, flexibilitat i coordinació.

El negocio se hace ofreciendo a la gente lo que cree que necesita. No obstante, lo que realmente se necesita es comer bien y de manera sana, es decir, con productos naturales, no precocinados, cocinados por uno mismo y consumirlos de manera comedida y con calma. Además de eso, se debe realizar ejercicio adecuadamente, esto es: dedicando el tiempo necesario para hacerlo, alejado de la vorágine cotidiana, efectuando un ejercicio en conciencia, persuadido de lo que se hace, de manera personalizada y que combine resistencia, fuerza, flexibilidad y coordinación.

La alta calidad de la contracción muscular de Dembélé genera un consumo de energía muy superior al de cualquier otro jugador. Es como si comparáramos del consumo de un Fórmula 1 al de un utilitario diesel. Al tener este alto consumo, cuando los sustratos energéticos acumulados en el músculo se le acaban y sigue jugando, se rompe, porque el músculo ya no tiene ni aceite, ni gasolina.

L’alta qualitat de contracció muscular de Dembélé genera un consum d’energia molt superior al de qualsevol altre jugador. És com si comparéssim el consum d’un Fórmula 1 al d’un utilitari dièsel. En tenir aquest alt consum, quan els substrats energètics acumulats en el múscul se li acaben i continua jugant, es trenca, perquè el múscul ja no té, ni oli, ni benzina.

El Barça, si vol seguir continuar un gran club en el futur, no ha d’estar tan pendent de la gestió del dia a dia, sinó en refundar els seus valors. És a dir, ha d’introduir en el seu ADN els valors de victòria, units als del bon joc, perquè davant la dificultat, el pensament inconscient sigui el de guanyar i no el d’arronsar-se en no trobar la solució.

Per a mi, aquest és el Barça del futur; un Barça que, sense deixar els valors de jugar bé la pilota i buscar el bon joc, sumi els valors de jugadors atlètics que lluiten i treballen sempre, independentment de les circumstàncies, la velocitat, el joc sense pilota i la millora individual constant. És inconcebible veure com grans jugadors com Busquets o Messi no han evolucionat físicament, ni tampoc mental i tàcticament.

El Barça, si quiere seguir siendo un gran club en el futuro, no debe estar tan pendiente de la gestión del día a día, sino de refundar sus valores. Debe introducir en su ADN los valores de victoria, unidos a los del buen juego, para que ante la dificultad, el pensamiento inconsciente, sea el de ganar y no el de encogerse por no encontrar la solución.

Para mí, este es el Barça del futuro; un Barça que, sin dejar los valores de jugar bien el balón y buscar el buen juego, añada los valores de jugadores atléticos que luchan y trabajan siempre, independientemente de las circunstancias, la velocidad, el juego sin balón y la mejora individual constante. Es inconcebible ver como grandes jugadores como Busquets o Messi no han evolucionado ni en lo físico, ni en lo mental, ni en lo técnico.

Quan el Barça es trobi davant d’un equip que l’obligui (aquesta és la paraula: ser obligats) a un nivell més alt d’intensitat que el que ells s’autoexigeixen, l’equip tindrà dificultats serioses per no estar entrenat, ni preparat, per a això.

Potser la solució podria passar per donar el veritable lideratge intern de l’equip a altres jugadors, sense discutir-li a Messi el paper de ser el millor jugador del món. Hi ha altres futbolistes que, sense tenir el talent del gran jugador argentí amb la pilota als peus, tenen altres qualitats que ens poden assegurar la intensitat, treball, competitivitat i consistència, que són la base imprescindible per convertir el talent, en rendiment i resultats.

Cuando el Barça se encuentre ante un equipo que le obligue (esta es la palabra: ser obligados) a un nivel más alto de intensidad que el que ellos se autoexigen, el equipo tendrá serias dificultades por no estar entrenado, ni preparado, para ello.

Quizás la solución podría pasar por dar el verdadero liderazgo interno del equipo a otros jugadores, sin discutirle a Messi el rol de ser el mejor jugador del mundo. Hay otros futbolistas que, sin tener el talento del gran jugador argentino con el balón en los pies, tienen otras cualidades que nos pueden asegurar la intensidad, trabajo, competitividad y consistencia, que son la base imprescindible para convertir el talento, en rendimiento y resultados.

En estos últimos días, he revisado una película que, cada vez que veo, me sigue aportando cosas nuevas. En un momento concreto del film, el personaje de Bagger Vance -que interpreta Will Smith- nos dice lo siguiente: «Dentro de todos y cada uno de nosotros hay un verdadero y auténtico swing. Algo con lo que nacemos, que es nuestro y solo nuestro; algo que no se puede enseñar, ni aprender. Y que debemos mantenerlo vivo. Con el paso del tiempo, el mundo puede robarnos ese swing y quedar enterrado en nuestro interior bajo todos nuestros “habría, podría, debería”».

Hay quien llega a olvidar cuál era su swing. Ahora que empezamos un nuevo año, las cosas nos irán, a veces mejor y a veces peor, pero todos tenemos una cualidad intrínseca que nos hace especiales.

En aquests darrers dies he revisat una pel·lícula que, cada vegada que veig, em continua aportant coses noves. En un moment del film, el protagonista de Bagger Vance -que interpreta Will Smith- ens diu el següent: «En tots i cada un de nosaltres hi ha un veritable i autèntic swing. És quelcom amb el que naixem, cosa que és nostre i només nostre, que no es pot ensenyar, ni aprendre. Hem de mantenir-lo viu. Amb el pas del temps, el món pot robar-nos aquest swing i quedar enterrat en el nostre interior, sota tots els nostres “hi hauria, podria, hauria de”».

Hi ha qui arriba a oblidar com era el seu swing. Ara que comencem un nou any, les coses ens aniran a vegades millor, de vegades pitjor, però tots tenim una qualitat intrínseca que ens fa especials.

He dedicat un temps d’aquestes vacances a preguntar-me per què renyo als meus clients. He arribat a la conclusió que els renyo per dos motius: primer, perquè vull fer de la meva feina, quelcom amb sentit, i això, s’assoleix fent les coses bé. I segon, per aconseguir més atenció i concentració en el que fan, amb l’objectiu que en treguin un benefici.

Sovint parlo amb els meus clients sobre el fet de fer-los veure que la lògica capitalista «més és millor», sent bona pels negocis o béns materials, no és el millor camí pels assumptes d’índole, personal (benestar psicològic i físic). Al fútbol, de la mateixa manera que a la vida, els diners, la ciència, el màrqueting, l’organització i/o la gestió, són importants, però l’ànima de les coses ho és més. I només des d’allà, la resta adquireix el sentit suficient per obtenir resultats, més enllà d’aquests.