"El pensament condiciona l'acció"
/La Montse venia preocupada. Li fan mal habitualment les cervicals. El fisioterapeuta li va pautar uns exercicis per fer pel seu compte i les cervicals li feien més mal.
Ser entrenador és aconseguir que l’altre millori, i tot i que sovint ho aconsegueixo, n’hi ha tantes altres vegades que no.
Quan em poso a pensar per què no ho aconsegueixo o aconseguim (la persona i jo), sempre arribo a la mateixa conclusió: la manera d’afrontar l’entrenament des del punt de vista del pensament no és l’adequada, i jo en aquell moment no sóc capaç de convèncer ni mentalitzar la persona perquè es situï mentalment en el lloc adequat per a que es produeixi una correcta harmonia entre el cos i la ment.
No és molt complicat d’entendre, però sí de fer, sobretot per a algunes persones. La mentalitat adequada és la de partir d’una situació de disposició interior (estar disposat a fer el que toca i no el que un vol), i posar-hi una intenció clara i interiorment sincera de voler fer-ho bé per a millorar.
Quan un es mentalitza sincerament, el cos entén el que volem d’ell, i l’exercici o entrenament que fem ens proporcionarà un efecte positiu, sovint millor del que s’esperava.
Ja fa uns dies, La Vanguardia va publicar un article amb un titular cridaner: “Segur que l’exercici físic allarga la vida?”. Després d’anys i anys escrivint sobre els beneficis de l’exercici físic sobre la salut, i recentment sobre els beneficis de l’entrenament de força, on som ara? en què hem de confiar?
La primera condició per tenir una bona salut física i personal és tenir confiança interior, és a dir, que el nostre interior emocional estigui ferm i afiançat en alguna idea o valors que li donin solidesa i tranquil·litat. Antoni Gelonch, en el seu article “Elogi de la confiança”, ens diu que “tenir confiança és assumir les nostres pròpies responsabilitats quan una desgràcia o contratemps ens cau a sobre”. També ens diu que dubtar d’un mateix i assumir els actes propis són dos efectes de la confiança.
En definitiva, que “té confiança qui, plogui, nevi o faci vent, conserva sempre la mateixa actitud”.
Tornant a si l’exercici és bo o no: l’exercici és bo. És bo si el fem de la manera adequada i amb la mentalitat i intencionalitat adequades.
Habitualment, ens posem a fer exercici amb una intenció subjacent que sovint desconeixem. Quan la veritable intenció de fer exercici és voler estar sa per viure sent un mateix, i no la necessitat (por, evasió, competitivitat mal entesa), fer exercici és quelcom essencial per a la nostra salut i benestar.