Entrena l'ànima

L’últim eslògan publicitari de l’empresa de cervesa Damm m’ha semblat excel·lent. Entrenar l’ànima és un concepte que sovint ha navegat per la meva ment, però mai se’m va ocórrer, per això soc entrenador i no publicista, suposo.

Tant quan donava classes d’educació física, com quan entreno a esportistes de competició, o a gent que el que busca és entrenar-se per viure en millors condicions, hi ha un fil conductor que tot ho uneix: utilitzar l’entrenament com a eina per transcendir-se un mateix.

Sempre m’ha semblat que si no es feia així, no servia gairebé per res. Això de transcendir-se sona molt rimbombant, però al final, crec que és fer quelcom parant l’atenció al 100% en allò que un fa i amb el sentit que el tipus d’exercici a realitzar requereix.

Els hi estic defensant des que vaig començar aquest blog que: entrenar bé és entrenar les cinc qualitats físiques bàsiques de forma equilibrada. No es requereix la mateixa posició mental per fer un entrenament de flexibilitat, que per fer un entrenament de força màxima, un treball aeròbic de recuperació o un treball aeròbic de tipus intervàl·lic d’alta intensitat. Cada entrenament requereix mentalitats i formes diferents per afrontar les diferents activitats.

Tot comença per adaptar-se i esforçar-se. Quan un s’adapta a l’entrenament que ha de fer, i s’esforça a consciència, el benefici es maximitza. Quan l’esforç no és contra un mateix (en realitat no vol fer allò), l’esforç és plaent perquè percebem que traspassem les nostres pròpies barreres. Quan l’esforç és contra nosaltres mateixos (haig d’entrenar-me, però no en tinc ganes, aquest esforç és perjudicial a la llarga).

Diversos estudis sobre el cervell indiquen que la transmissió d’informació és bidireccional, és a dir, va del cervell al cos i del cos al cervell. Per tant, tot, és un tot en si mateix. El cervell millora si entrenem el cos adequadament, i el cos millora si el cervell pensa bé. Així, per exemple, si una persona fa un entrenament físic adequat, però amb un pensament inadequat, no obtindrà el resultat desitjable, ja que l’element més potent sempre és el pensament. Ha d’anar tot alhora.

Segons Aristòtil, l’ànima és un principi vital o essència interna de cada un dels éssers vius, gràcies a la qual, aquests tenen una determinada identitat no explicable a partir de la realitat material de les seves parts.

Atreviu-vos a entrenar la vostra ànima!! No feu exercici simplement perquè està de moda o perquè rebem informació per tot arreu sobre què hem de fer. Feu del vostre entrenament quelcom verdaderament de valor; feu del vostre entrenament una activitat a on posar l’atenció de veritat. Desfeu-vos de les vostres limitacions i deixeu pas al millor de vosaltres mateixos.