L'important és l'indi, no les fletxes

Fa uns dies vaig llegir la notícia que un científic estava a punt d’inventar una vacuna contra l’obesitat. La notícia em va fer pensar si era una bona o una mala notícia. La primera sensació, així com el to en la qual estava escrita, era de ser una gran troballa. Tot i que, en quedar-me amb una certa sensació de dubte, vaig fer l’exercici de preguntar a un amic i, curiosament, tampoc va tenir una resposta positiva, directa ni clara. A la nit, en un sopar amb quatre persones, vaig plantejar la mateixa pregunta i tots quatre es van quedar també pensatius sense definir una resposta clara i definida.

Què ens provocava el dubte? Per què ningú concloïa amb cap resposta concreta? En el rerefons del dubte pesava el pensament de quin seria el comportament de la gent, si tenia una solució fàcil el fet de menjar malament i en excés, i si en el fons això era bo o no.

La ciència, en ser una tècnica analítica, sovint no té una visió global de la situació, i havent descobert el mecanisme d’una vacuna per no engreixar-se, no analitza els efectes globals sobre la ment de la gent -principal gestor de les nostres vides-.

El consum d’ansiolítics i antidepressius s’ha duplicat en els últims deu anys. Això sembla ser, tant per excés de prescripció com per, al mateix temps, un augment dels problemes mentals a causa de la crisi i el model de vida actual.

Des de fa ja alguns anys, el nombre de llibres d’autoajuda, coachs i terapeutes, no para de créixer. Veig els autobusos receptant-nos felicitat per tot arreu i sembla que ha arribat un moment en què haguem d’estar feliços per obligació.

Si augmenta el nombre de problemes mentals i augmenta el número dels que aporten solucions, què succeeix? Hi ha més oferta perquè hi ha més demanda? Les solucions que ens donen ens proporcionen vertaders resultats?

Sovint, que ens ofereixin tantes possibilitats de solucionar els nostres problemes, crec que fa un efecte devastador sobre un aspecte essencial en la consecució de qualsevol objectiu: desvien la nostra atenció i ens fan creure que la solució ve de fora. Com deia un esportista a qui vaig entrenar: “L’IMPORTANT ÉS L’INDI, NO LES FLETXES” o, cosa que és el mateix, no esperis la solució.