Vacances i nous hàbits
/
El gos de la imatge està lligat a l’ombrel·la, per què? Doncs perquè si no es mouria, correria, saltaria, jugaria amb l’aigua, amb la gent, etc. Mentre que, sis de cada deu persones al nostre país, encara no fan exercici i passaran la major part del seu temps estirats a una platja o a l’hamaca d’un hotel, sense moure’s i menjant en excés.
Fa alguns dies, a la contraportada de La Vanguardia, el matemàtic Ron Dembo assegurava que només ens esforcem a canviar hàbits de vida si creiem que alguna cosa ens pertany. O sigui, canviem la nostra conducta quan creiem que, el que millorarem amb el nostre esforç, és quelcom nostre, quelcom propi.
A la nostra societat, cada cop hi haurà més gent gran i menys de jove. Per això ens convé, tant individualment com a societat, que cada vegada hi hagi més gent que entengui que la seva salut i benestar és una cosa pròpia; és quelcom que depèn d’un mateix en gran manera. I, envers això, començar a modificar els nostres hàbits.
No obstant això, l’esforç no és quelcom oposat al plaer; plaer que, sobretot, busquem en vacances. El vertader plaer no s’aconsegueix deixant-se portar ni per la mandra, ni per la hiperactivitat, sinó per arribar un mateix a un estat d’equilibri.
He estat un parell de dies a França veient el Tour. I vaig quedar perplex de la quantitat de gent jove i gran que dedica el seu estiu a fer ciclisme pels ports dels Pirineus francesos, fent esforços considerables. Ens vam aturar al cim de l’Aspin, on hi havia una gran multitud de gent de totes les edats i nacionalitats, dones i homes. Allà s’hi respirava un ambient sa, agradable i de gent feliç. Havien fet un gran esforç i gaudien d’un gran plaer.
Com diu en Sebastian Coe: “L’esforç sempre té premi”. I és cert. En el pitjor dels casos, tot i no assolir l’objectiu plantejat, si un ha fet un esforç sincer, sent satisfacció. I… quin plaer hi ha superior a sentir-se bé amb un mateix?
No es tracta de pujar el Tourmalet. Es tracta que, tota aquesta gent que està a punt de començar les seves vacances i encara no té l’hàbit de fer exercici, es decideixi; que decideixin aprofitar les vacances per arribar a la conclusió que, viure millor, depèn de cadascú de nosaltres. I, a partir d’aquí, començar a moure’s. Aconseguiran sentir-se bé i, els asseguro, que les seves vacances seran més plaents.
Que les gaudeixin!
