Entrena bé i viu millor

Hem d’apuntar-nos a un gimnàs? De veritat hem de fer exercici?

Aquest passat estiu, la Marisol de 48 anys, influenciada per les informacions que ens arriben diàriament sobre els beneficis de fer exercici i, trobant-se en plena eufòria estiuenca, es va posar les sabatilles i se'n va anar a córrer. Al cap de deu minuts, la seva esquena va dir prou i va haver d'aturar-se. Va anar al metge, li va diagnosticar un pinçament a l'esquena i li va receptar antiinflamatoris. També li va recomanar que no corregués més. ‘Bona forma’ d'aprofitar l'estiu i ‘bona forma’ de motivar per part del metge limitant-li la seva activitat per la resta de la seva vida.

Un cas semblant és el de la Victòria. Té 55 anys i juga al pàdel. Gaudeix amb les seves amigues fent-ho. Fa vida social i creu que jugar al pàdel la manté en forma. Cada dos per tres, apareix a la seva espatlla una maleïda tendinitis que es reprodueix de forma sistemàtica. Va al metge, li diagnostica la tendinitis, li recepta antiinflamatoris, li recomana repòs i unes sessions de fisioteràpia. La Victòria va al físio i es recupera de la tendinitis, sense adonar-se que estant inactiva, la seva condició física va empitjorant i la seva musculatura es deteriora. És per això que, un cop recuperada de la tendinitis, torna a jugar partits de pàdel amb les seves amigues -en pitjor condició física que abans- i la tendinitis torna a aparèixer. Està desesperada i no troba la forma d'acabar amb aquest cercle viciós.

El problema de la Marisol i la Victòria no és la seva edat, ni les seves sabatilles, ni jugar al pàdel, el seu problema radica en la presa de decisions. La Marisol a l'hora de sortir a córrer no va contemplar, ni la intensitat a la qual anava a córrer, ni la durada, ni les sabatilles que utilitzaria ni, sobretot, que la seva musculatura després de molts anys de semi-inactivitat, estava en uns nivells de força molt baixos, per poder sostenir la càrrega que en aquest moment suposava la carrera que pretenia fer per passar-s'ho bé.

Al mateix temps, la Victòria no estava valorant adequadament quin és l'origen de la seva tendinitis, que no és altre que la falta de força en la major part del seu cos, en concret, en la musculatura de l'espatlla. Això fa que l'exigència que li suposa jugar al pàdel li provoqui tendinitis, dolor, desesperació i pèrdua de condició física i qualitat de vida.

Quan un valora apuntar-se a un gimnàs o que hauria de fer exercici, ho fa perquè pensa en treure algun benefici. Per aconseguir-ho sense crear cap perjudici, no necessitem apuntar-nos a un gimnàs, tampoc necessitem fer exercici. El que necessitem és ENTRENAR BÉ.

Per fer esport d'oci, per a divertir-nos amb els nostres amics a partir de certa edat, no podem començar la casa per la teulada. Primer hem de construir una bona condició física i després jugar a allò que ens vingui de gust, o competir per intentar guanyar la porra que hem organitzat amb els nostres amics.

Per construir una bona condició física hem d'entrenar bé. I què és entrenar bé?

• Entrenar és l'organització d'una sèrie de tasques i activitats, exercicis, etc., que suposin un estímul pel nostre organisme de manera equilibrada perquè el teu cos les pugui assimilar de forma adequada i sense crear perjudici.

• Entrenar bé és partir de la consciència del que un fa, executar-ho sense pensar, amb determinació o relaxació depenent del tipus d'activitat i sentint les sensacions del que estic fent.

• Entrenar bé és tenir un bon equilibri entre tensió i relaxació, i entre activitat i recuperació.

• Entrenar bé és treballar les cinc qualitats físiques bàsiques (resistència aeròbica, força, flexibilitat, mobilitat articular i coordinació), de forma equilibrada entre elles, segons les necessitats de cadascun de nosaltres, i no només fer allò que ens vingui de gust o en diverteixi.

• Entrenar bé és també basar l'entrenament en la nostra pròpia motivació, no només en motivació externa, música, repte, competició, etc (que també és positiva en la seva justa mesura). La motivació interna (concentrar-nos en el que fem i fer-ho amb ganes, sense preguntar-nos si ens ve de gust o no) ens farà forts internament pels diferents avatars personals, emocionals, professionals, esport d'oci, etc., que ens esperen durant aquest nou curs que s'inicia.

• Entrenar bé implica que has de ser tu qui decideix fer-ho (l'entrenador t'ajuda). Quan anem al metge o ens recolzem en medicines alternatives -sent totes elles vàlides- la seva gran debilitat és que predisposen a l'individu a una posició mental interior, d'esperar que allò de fora ens curi o ens doni el benefici que esperem. El bon entrenament implica la decisió valenta pròpia de voler millorar per un mateix.

Sovint, alguns dels meus clients, quan els animo a esforçar-se més, em diuen que no volen ser campions de res. I els hi dono la raó. També és cert que el bon entrenament és el que es fa amb una clara intenció de voler millorar, perquè no millorar, sempre és empitjorar.

Entrenar bé és fer l'exercici adequat de la manera adequada per aconseguir la força interior, la vitalitat, la confiança i la resistència per fer de la vida quelcom interessant, sense esperar que ella ens ho posi fàcil.