Actuar bé és el que importa

En aquests dies de festes nadalenques, acostumem a rebre multitud de missatges desitjant-nos un bon Nadal o un feliç any nou. I ben rebuts siguin, ja que significa que, d’alguna manera, algú se’n recorda de nosaltres i ens vol bé, i això, sempre és gratificant.

La paraula desig es defineix, al diccionari, d’aquesta manera: «es refereix a la intensa necessitat o sentiment cap a la consecució del que es ve de gust, a l’acció i efecte de desitjar, a allò que es desitja, o a cert impuls sexual». En el món de l’esport d’alt nivell s’aprenen moltes coses, entre elles, que per més que els altres et desitgin bona sort pel següent partit o cursa, pel simple fet que t’ho desitgin, no succeeix .

Nadal deia: “Ser buena gente vale más que cualquier título”. Aquí entra en joc una altra cosa: «el concepte d’intensa necessitat o sentiment cap a la consecució del que ens ve de gust» és altament negatiu a l’hora d’aconseguir-ho. La necessitat és un mal inici per aconseguir el que un vol. Un ha d’estar lliure d’ella, perquè només des de la tranquil·litat d’esperit, la relaxació i la concentració ben encarrilada, s’aconsegueix el que es pretén. Tampoc és de gran ajuda per aconseguir-ho el «sentiment cap a la consecució d’alguna cosa». El sentiment ha d’existir; un ha de sentir el que veritablement desitja per poder estar a prop d’aconseguir-ho, però no n’hi ha prou amb sentir-ho, també ha d’actuar bé.

En definitiva, ‘actuar bé’ ha d’estar exempt de necessitat i de sentiment, ja que tots dos ens generen por a perdre. És a dir, si tinc molta necessitat d’una cosa, tindré por de perdre-la; i si em deixo portar pel sentiment, tindré por de patir. Aquest ‘actuar bé’ ha d’estar ple d’energia (que prové del sentiment sincer). Aquesta energia es transforma en una concentració intensa i relaxada, a conseqüència d’estar plenament centrat en el que un ha de fer i no en el que es pretén.

Actuar bé i fer les coses ben fetes és el veritablement important a l’hora d’apropar-nos al que desitgem, perquè això implica que ens responsabilitzem nosaltres mateixos d’això, que és el primer pas a la maduresa personal. Si tenim nous desitjos és perquè volem viure millor, és així com Sòcrates ens deia: «enfoca tota la teva energia, no en lluitar contra lo vell, sinó en construir lo nou».

Deixem de queixar-nos sobre com és el món en què vivim, perquè el món som nosaltres. Si nosaltres ens fem millors i actuem bé, tot i el sense sentit aparent que ens envolta, aconseguirem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos que, al cap i a la fi, és el que importa.