El problema es diu intensitat

Sovint, en el món del futbol, els entrenadors atribueixen les seves derrotes a la manca d’intensitat o capacitat competitiva dels seus jugadors. El Barça, en el seu últim partit de Champions, està sent criticat pel seu rendiment en múltiples aspectes, però sovint, l’únic factor que falla és justament el de la intensitat, ja que, si no n’hi ha, es cometen nombrosos errors en el joc.

Des del meu punt de vista, el problema del Barça en els últims anys és que són els jugadors qui posen el llistó de l’exigència, en el nivell d’intensitat amb el qual disputen el partit. Aquest element no li ha suposat al Barça cap problema per guanyar la Lliga, ja que amb la superioritat en talent que té, i al ser un torneig a llarg termini, la intensitat del joc poden regular-la segons sigui el rival. També ajuda el baix nivell actual de Reial Madrid i l’estancament de l’Atlètic de Madrid.

El problema del Barça ve quan s’enfronta a equips, els quals, la intensitat amb què juguen, no la posen els mateixos futbolistes, sinó que la marca l’entrenador amb el suport del seu staff i dels dirigents de club. És el cas del Liverpool, del Manchester City o el València l’any passat. Aquests equips juguen durant tot l’any amb una gran intensitat, ritme de joc, automatismes tàctics i rendiment físic, amb pilota i sense. En definitiva, els equips esmentats, no gestionen la seva intensitat segons les circumstàncies, sinó que executen el seu pla de joc sempre a la màxima intensitat.

Crec recordar que, quan Pep Guardiola va arribar al primer equip de Barça, el que va dir va ser que, la intensitat i la feina, era l’única cosa que no es podia discutir, ni negociar. El Barça té molt talent. I té un bon entrenador, però sembla que qui decideix la intensitat amb què entrenar i jugar no és ell, sinó que són els seus futbolistes.

Un altre element a tenir en compte és que el líder autèntic d’aquest Barça és Messi, que a diferència de quan era jove que es limitava a ser la cirera del pastís, ara és l’ànima de l’equip. Leo juga amb una intensitat molt alta, però com a bon artista sensible i emocional que és, la seva intensitat no és constant i emmalalteix de consistència. Això provoca que, quan el Barça es trobi davant d’un equip que l’obligui (aquesta és la paraula: ser obligats) a un nivell més alt d’intensitat que el que ells s’autoexigeixen, l’equip tindrà dificultats serioses per no estar entrenat, ni preparat, per a això.

Potser la solució podria passar per donar el veritable lideratge intern de l’equip a altres jugadors, sense discutir-li a Messi el paper de ser el millor jugador del món. Hi ha altres futbolistes que, sense tenir el talent del gran jugador argentí amb la pilota als peus, tenen altres qualitats que ens poden assegurar la intensitat, treball, competitivitat i consistència, que són la base imprescindible per convertir el talent, en rendiment i resultats.