Fer un bon any

Ahir vaig parlar amb la meva amiga Maria. Després d’aquests dies de celebracions i festes es trobava sola a casa, tenia mal d’esquena, i el seu estat d’ànim era trist i malenconiós.

Aquest matí m’he llevat amb la sensació que em va deixar la conversa. Sovint, tinc la impressió que les festes, les vacances i els viatges no fan més que amagar un fons trist davant la vida i, quan acaben, la realitat que hem amagat darrere de tanta activitat, s’imposa.

En aquests darrers dies he revisat una pel·lícula que, cada vegada que veig, em continua aportant coses noves. En un moment del film, el protagonista de Bagger Vance -que interpreta Will Smith- ens diu el següent: «En tots i cada un de nosaltres hi ha un veritable i autèntic swing. És quelcom amb el que naixem, cosa que és nostre i només nostre, que no es pot ensenyar, ni aprendre. Hem de mantenir-lo viu. Amb el pas del temps, el món pot robar-nos aquest swing i quedar enterrat en el nostre interior, sota tots els nostres “hi hauria, podria, hauria de”».

Hi ha qui arriba a oblidar com era el seu swing. Ara que comencem un nou any, les coses ens aniran a vegades millor, de vegades pitjor, però tots tenim una qualitat intrínseca que ens fa especials. Saber centrar-se en l’important, i no en l’accessori, és un exercici essencial per a fer, d’aquest 2020, un bon any.

Tenir un bon any és connectar interiorment amb el nostre swing autèntic i viure-hi. Tota la resta que hàgim de fer, estarà bé, però no hauria d’allunyar la nostra atenció del que realment importa.

Anem a fer-nos cadascun de nosaltres, un bon any, i poder així, compartir-lo.