El futur és evolucionar
/
Arran del partit del diumenge 1 de març, llegeixo múltiples interpretacions del que va passar. Vaig seguir el partit per la ràdio, i la satisfacció dels comentaristes al primer temps pel joc desplegat pel Barça i, sobretot, la no culminació d’això en gols, em va fer presagiar el pitjor. Tampoc va ajudar el titular d’una llarga entrevista amb Quique Setién a La Vanguardia en què expressava la seva intenció d’anar al Bernabéu… a gaudir.
Els partits de futbol, com moltes situacions a la vida, com més difícils es posen o més et porten al límit, més extreuen de nosaltres el que realment som i no el que pretenem mostrar.
Pel que he llegit i el que m’han explicat, el Barça va efectuar un gran joc a la primera part, però incomprensiblement, es va desinflar a la segona. O bé perquè el Madrid va augmentar la seva pressió, o bé, perquè el Barça realment va baixar la seva intensitat i rendiment.
És innegable que entre els valors intrínsecs del Barça està el plaer de jugar bé a l’atac, i els del Madrid mantenen l’orgull per la victòria, independentment de la manera d’aconseguir-la.
En el futbol, com en la política, en els negocis i en la vida en general, la força és l’element determinant en la victòria final. Per tenir força és important tenir una sola idea al cap. Del plaer es gaudirà després, molt més que durant el desenvolupament del joc.
Els millors ‘Barçes’ de tots els temps s’han donat quan els valors del bon joc, i de l’esperit d’atac, s’han afegit a perfils d’entrenadors amb un esperit clarament guanyador com els de Cruyff, Guardiola o Luis Enrique. El perfil de guanyador apareix quan la pressió no et permet pensar i només es té una sola idea al cap que t’impedeix dubtar.
El Barça, si vol seguir continuar un gran club en el futur, no ha d’estar tan pendent de la gestió del dia a dia, sinó en refundar els seus valors. És a dir, ha d’introduir en el seu ADN els valors de victòria, units als del bon joc, perquè davant la dificultat, el pensament inconscient sigui el de guanyar i no el d’arronsar-se en no trobar la solució.
Per a mi, aquest és el Barça del futur; un Barça que, sense deixar els valors de jugar bé la pilota i buscar el bon joc, sumi els valors de jugadors atlètics que lluiten i treballen sempre, independentment de les circumstàncies, la velocitat, el joc sense pilota i la millora individual constant. És inconcebible veure com grans jugadors com Busquets o Messi no han evolucionat físicament, ni tampoc mental i tàcticament.
Com ens demostra cada dia Rafa Nadal, això no és una qüestió de més o menys diners, és una qüestió de valors i d’entrenament. I perquè això passi en els moments més difícils del partit s’ha d’introduir en els valors intrínsecs de club i creure-hi. Si el club no hi creu, els jugadors no actuaran de forma automàtica davant la dificultat.