Estar en la bona senda

Dins del món de l’esport, a vegades, s’utilitza l’expressió “estar en el carril”, que seria com dir “estar en la bona senda”, quan els entrenadors percebem que el nostre esportista, o equip, estan en el camí adequat per a aconseguir el seu propòsit.

Quan realment els entrenadors veiem que estan en el camí adequat?

En primer lloc, succeeix quan veiem que la gent està molt centrada en el que fa, i amb bon ànim; això és el primer i essencial. S’està en la bona senda, quan des del major dels realismes, s’accepta la incertesa i el desconegut sense por. Aquesta acceptació desplega l’energia, la força i el bon ànim i es crea la disposició interior, per a descobrir les solucions que han d’arribar, fins i tot, desconeixent per on i com.

Aquesta situació actual en què ens trobem tots és un bon moment per a entrenar aquest “estar en la bona senda”.  I això és quelcom que només depèn de nosaltres mateixos.

Estar en la bona línia ens proporciona “beneficis segurs”. Quan un esportista o equip estan en aquest estat, aconsegueixen sempre alguna d’aquestes tres coses: la victòria, el reconeixement o la satisfacció personal. Quan estàs en la bona senda mai es perd, perquè guanyar, no és el que es veu des de fora, sinó el que succeeix dins de cadascun de nosaltres.

PD: Vull dedicar aquest article a Bernardino Lombao, mort aquesta setmana, per la seva actitud vital i desacomplexada que sempre va ser beneficiosa per a mi. El dia de la final olímpica a Barcelona 92 i, estant entrenant a les pistes d’atletisme de la Mar Bella, després d’uns salts de tanques que els vaig fer a les jugadores, va venir cap a mi i em va dir: “has fet un treball fantàstic”. Mai no ho oblidaré. Davant els temors propis previs a una final, ell no va necessitar la victòria per a valorar el meu treball. Això és estar en la bona senda. Gràcies, Lombi!