Creure

En acabar el partit de dimarts passat contra el Benfica, m’interessà veure la roda de premsa de Xavi, per veure què deia i, sobretot, com ho deia.

Abans de fitxar a Xavi, em preguntava quin tipus d’entrenador seria. Sempre va ser un gran jugador en uns aspectes específics del joc, però mai no el vaig veure un jugador de gran caràcter, sobretot, quan l’equip entrava en fases negatives de joc.

A la roda de premsa, Xavi va comunicar, sense por, que anirien a guanyar Munic. Per a molta gent és impossible comunicar públicament, amb solvència interior i sense por, la idea d’anar a guanyar. Ell ho va fer. Això significa que no té por a perdre; element principal per tenir el màxim de probabilitats de guanyar.

Arran d’aquesta idea, ja he escoltat diferents comentaris sobre que, aquesta idea, és simplement impossible, ja que els dos equips estan, en aquests moments, a anys llum, tan físicament, com tàcticament i mentalment. I és cert, no m’agrada com entrena el Barça, ni la seva mentalitat, ni posar davant els valors de la competició, una idea de joc. Sempre he pensat que la mentalitat i la professionalitat no són una qüestió de diners, sinó de tenir una idea de viure i fer les coses.

Com queda demostrat, diàriament, el món no es mou per idees racionals. La por, l’ambició, l’egoisme, la passió, l’amor, i els sentiments més recòndits que tots tenim dins, són els motors que ens porten a actuar d’una manera determinada en els esdeveniments en què hem de respondre diàriament.

Xavi no té por de perdre. És capaç de portar la seva ment i, per tant, el seu interior emocional, a la zona del possible i no aturar-se a la part que diu que és impossible. El més important de tot això és que això obre un solc al cap de tots els que pensen que no és possible i comencen a deixar a entrar, a poc a poc, la idea que, potser, si que ho sigui.

S’aconseguirà o no, ara no és lo més rellevant. L’important és que Xavi ens ha mostrat que es pot creure, i que creure, no és màgia o religió, ni esoterisme, és concentrar-se en la part positiva i possible de les coses, tot i el baix percentatge de possibilitats d’aconseguir-se que tinguin, ser independent del resultat, perquè, passi el que passi, es continuï creient.