Si no en tens ganes, no ho facis
/Tot sovint la falta de ganes és el que fa que un bon entrenament no proporcioni els beneficis que s’esperen.
Arrigo Sachi, gran entrenador del Milan AC en els anys del 87 al 91 (el millor equip de futbol del món de l’època), va afirmar que la principal qualitat que hauria de tenir un jugador era la DISPONIBILITAT, o sigui, la capacitat de tenir una actitud disposada per fer allò que l’entrenador proposa. Això podria entendre’s com una obediència cega, però no és així; estem parlant de tenir disposició, o el que és el mateix, fer el què li suggereix, l’entrenador, el professor, el cap, etc. Dit d’una altra manera, haver entès que el meu benefici vindrà si el meu entorn també guanya.
Tinc un client (empresari informàtic), que és la persona que millor entrena del meu centre i el que més evolució aconsegueix. Un dia vaig decidir escriure què és el que feia per aconseguir-ho i vaig anotar les següents raons:
Té un horari estable i sistemàtic independentment dels problemes o la feina que tingui.
Acompleix amb el que li proposem sense qüestionar ni plantejar-se res (no com a obediència sinó com a decisió)
S’esforça quan un exercici costa o arriba la fatiga.
Continua sempre endavant.
La qüestió és decidir; tot sovint no decidim ni una cosa ni l’altra i naveguem per les mitges tintes i aquesta actitud no dona resultat.
A l’hora d’entrenar, el sistema nerviós i els músculs no responen igual als diferents estímuls si els exercicis s’executen amb ganes o sense. Els grans de l’esport sempre tenen una gran motivació interna, tenen ganes de ser els millors perquè han descobert que quan un es buida fent quelcom (o sigui, deixa el seu ego a un costat) no hi ha major plaer. Dominar-se a un mateix i aconseguir fer allò que un es proposa, proporciona més satisfacció que el premi. Per què Nadal lluita amb la mà nafrada a l’Open d’Austràlia? Per què Michael Shumacher, amb multitud de títols i carreres guanyades, continuava lluitant fins a l’últim dia per fer les coses bé i intentar guanyar? Perquè el plaer i les ganes, els hi venen de l’interior, no del premi.
Nosaltres també podem. El nostre premi ha de ser viure sentint-nos bé. No volem estar tots amb bon ànim, sentir-nos amb ganes i energia per fer les coses?
L’exercici físic ens aporta la possibilitat de tenir habitualment una actitud sana davant la vida. No hi ha millor sensació que aixecar-se aviat al matí, fer un exercici aeròbic (carrera, caminar, bicicleta, el·líptica, nedar) de 25 minuts a una intensitat d’entre el 60 i 80% del nostre màxim i 20 minuts d’estiraments… d’aquesta manera, tot es veu diferent.
El bon ànim apareix i, amb això, les ganes de fer coses que faran que el nostre dia ens proporcioni benefici. Com diu una psicòloga en el seu bloc: “LES GANES ES FAN”.