Sempre és possible millorar
/
Aquesta setmana va entrar la Marisa al meu despatx als seus 66 anys, amb bon humor, simpàtica i atractiva. Què la porta a venir a veure’m? A ella, això de fer exercici sempre li ha semblat necessari, però molt avorrit. És per això que sempre ha adaptat el tipus d’activitat als seus gustos: jugar a tenis amb les seves amigues. Amb el pas del temps, el seu cos li ha deixat entreveure que el temps passa i cada vegada respon pitjor, tant als partits de tenis, com a la seva vida quotidiana.
Molts de vostès pensaran que això és normal. I tenen raó, però també la tenen els estudis que demostren que un pot mantenir els seus nivells de força, i resistència, en valors alts fins a una edat molt avançada. La Marisa, no només juga pitjor al tenis, sinó que té molèsties als genolls i a l’esquena. També el seu estat es ressent, ja que se sent pitjor. Finalment, després de molts anys, la Marisa està disposada a fer quelcom que inicialment no li ve de gust, però que li donarà un benefici immediat i a mitjà llarg termini que la farà sentir millor.
Amb el pas del temps, la resistència aeròbica disminueix en un 45%, la força en la mà en un 40%, la força de les cames en un 70% i la coordinació neuromuscular en un 90%. Tot això influeix de forma molt important a la nostra capacitat funcional, o sigui, en caminar, agafar el cotxe, jugar amb els néts, anar a comprar i carregar les bosses, agafar la maleta o anar de viatge, etc.
Estudis amb persones de 60-70 anys demostren amb claredat que, després d’un entrenament ben planificat de força i resistència, les persones recuperen el seu estat funcional de 20 anys enrere.
La Marisa necessita començar amb un treball de resistència aeròbica progressiu i adaptat a les seves condicions actuals. A més a més, un treball de força en paral·lel, molt bàsic, amb exercicis de gimnàstica prèviament seleccionats segons les seves necessitats. I, a partir d’aquí, anar progressant en la intensitat, tant en el treball de força com en el de resistència, complementant-lo amb un treball de mobilitat articular, flexibilitat, coordinació i propiocepció.
Quan la Marisa guanyi força, les molèsties dels seus genolls i de l’esquena, es veuran prou controlades per a poder dur una vida activa i vital. El treball de resistència li aportarà una bona oxigenació de les cèl·lules, músculs i cervell; pensarà de forma més optimista i tindrà més ganes de fer coses i viurà millor.
Prendre la decisió de fer exercicis només d’accord amb el que ens agrada, és correcte si el que busquem és només un temps de diversió i socialització -també molt important pel benestar-. No obstant això, si el que realment volem és millorar el nostre rendiment, salut i benestar, l’exercici ha de formar part del temps dedicat a la nostra cura i prevenció personal i fer-ho de forma individualitzada i organitzada.
He escoltat per la ràdio que, Felipe González, abans de gravar el darrer programa ‘Salvados’ del passat diumenge, va donar-li unes calades a un havà. Això va provocar un ambient més distès i una agradable conversa entre els participants. Perquè no creguin que els vull convertir en monjos de l’exercici físic, deixin que els hi digui que opino que això, fet de tant en tant, també és saludable.