Prevenció de lesions i esquí
/
Ja queden pocs dies perquè la temporada d’esquí es posi en marxa. Milers de persones començaran el seu anar i venir per les carreteres, pistes i telecadires, buscant del plaer de lliscar per la neu.
L’esquí té grans beneficis: ens permet fer esport en família, gaudir de la natura i sentir grans sensacions, però com quasi tot a la vida, també té les seves servituds: les lesions. Al voltant de 1.000 persones patiran un trencament de lligament creuat anterior, durant els pròxims mesos, a causa de la pràctica de l’esquí. I, com a mínim, 15.000 tindran algun altre tipus de lesió o contusió (Koehle, 2002).
La lesió més greu i comú és la del LCA (lligament creuat anterior). Aquest lligament és de vital importància pel nostre genoll, ja que és el que realitza la funció de no permetre el desplaçament cap al davant de la tíbia, proporcionant al genoll el 86% de la força total necessària per mantenir la seva posició funcional.
A més a més, hem d’afegir tot el que suposa patir un trencament d’aquest tipus: intervenció quirúrgica, període de convalescència, rehabilitació i la posterior readaptació a l’esforç, si es vol tornar a practicar esport en bones condicions. I tot això, suposant que cada fase es faci de la forma adequada i sense problemes, fàcilment poden ser un total d’uns 6 a 7 mesos.
En 2003, Palomar Gallego i Linares García-Valdecasas, van assegurar que les principals causes d’una lesió a la pràctica de l’esquí es deuen a la falta de preparació física i d’un bon equilibri muscular. És de vital importància l’equilibri entre la musculatura isquiotibial i la del quàdriceps per tenir una bona estabilitat del genoll, i que aquest, pugui suportar les diferents exigències a les quals el sotmetrem.
Hem de tenir en compte també que les dones mostren un percentatge superior de risc de patir aquesta lesió: 4,4 per cada 100.000, en enfront un 4,2 per cada 100.000 en el cas dels homes. Les raons són: una major laxitud articular (excés de flexibilitat en les articulacions) i alguns factors hormonals que, durant el cicle menstrual, es produeixen i semblen modificar les capacitats contràctils dels diferents teixits. En aquest sentit, Lefevre, Bohu, Klouche, Lecocq, J., & Herman (2013), van publicar un estudi on es demostra que la major part de lesions en dones es produïa durant el cicle menstrual.
Com en qualsevol situació a la vida, tot problema té la seva solució. I la solució és preparar-se bé per a prevenir lesions i gaudir més i millor. Conèixer quina és la nostra força real en els quàdriceps i isquiotibials (cames), realitzar un treball de musculació -individualitzant les càrregues de la forma adequada- i de propiocepció, que ens permeti un bon ús d’aquesta força en la nostra activitat. Tot això, complementant-ho amb uns entrenaments dels músculs abdominals, glutis i maluc, ens proporcionarà el suport necessari per reduir, en gran manera, la possibilitat de patir una lesió greu com la de LCA.
Sovint, alguns dels meus clients, després d’un bon període de preparació i a la tornada d’uns dies d’esquiar, sempre m’han comentat que la pràctica de l’esquí s’ha convertit en un altre esport respecte al qual havien practicat sempre.
En el moment en què augmentem les nostres capacitats funcionals és quan podem gaudir verdaderament d’un esport esplèndid, en la seva màxima expressió i possibilitats i, el més important: amb seguretat.
Referències
Koehle, MS., Lloyd-Smith, R., & Taunton, JE. (2002). Alpine Ski Injuries and Their Prevention. Sports Medicine, 32(12), 785-793
Lefevre, N., Bohu, Y., Klouche, S., Lecocq, J., & Herman, S. (2013). Anterior cruciate ligament tear during the menstrual cycle in female recreational skiers. Orthopaedics & Traumatology: Surgery & Research, 99(5), 571–575. https://doi.org/10.1016/j.otsr.2013.02.005
Palomar Gallego MA, Linares García-Valdecasas R. Anatomía de la articulación de la rodilla. En: VVAA. Tratamiento fisioterápico de la rodilla. Madrid: McGraw-Hill interamericana; 2003. p. 1-15
