S'entrena la bona sort?
/
Des dels meus inicis professionals s’ha repetit una constant: la gent que m’ha demanat els meus serveis com a entrenador creien tenir un problema, que ells sols, no el podien solucionar. És el cas de jugadors de futbol o diferents esportistes que volen triomfar i no estan segurs de poder-ho assolir. També em demanen equips que tenien un nivell i volen augmentar-lo, o gent -no especialment esportista- que no està contenta amb la resposta que els hi dona el seu cos a la seva realitat.
La Lucia em va venir a veure fa dos anys. Tenia molèsties articulars als genolls, a l’esquena, a les espatlles, etc. Se sentia molt malament físicament. Tenia també un important sobrepès i molta desmoralització; no tenia feina, vivia en una ciutat i en un pis que no li agradava i no estava contenta amb la seva vida.
La Lucia va començar a entrenar. Ella tenia clar, en primer lloc, una cosa que jo no li vaig ensenyar: que el primer era posar-se bé, mentalment i físicament, i que una vegada la seva actitud i energia fos un altre, ja afrontaria el problema de la feina, la casa i altres aspectes més personals.
Concepte número 1: “Si vols guanyar en el partit de la vida, el primer és estar bé amb tu mateix, tan mental com físicament”.
La Lucia es va centrar a acomplir, fil per randa, tant l’entrenament com l’alimentació que li van proposar. El seu cos va anar perdent pes. A poc a poc, va anar reduint el percentatge de greix, va anar guanyant força, per tant, les seves molèsties articulars van desaparèixer i va millorar la seva resistència. D’aquesta manera, el seu cervell començava a perdre ansietat i a pensar de forma més lúcida i clara.
La Lucia no fallava ni un dia. Arribava puntual a les seves sessions d’entrenament. Era precisa en l’execució dels exercicis i li posava molta atenció a tot el que li recomanava de fer. Al cap de tres mesos, la sort li va anar canviant: va trobar una feina que no li agradava, però la va aprofitar mentre continuava buscant una que li agradés i coincidís més amb les seves preferències. A la par, anava buscant un pis nou que s’adaptés més a les seves necessitats.
Ara fa 6 mesos, la sort (sort? De debò creieu que és sort?) va aparèixer: va trobar la feina que sempre havia volgut, també un pis a Barcelona en un barri del qual n’està enamorada i del que cada dia en parla.
Definitivament, la sort es pot entrenar, però es pot entrenar fent tot el contrari del que habitualment el món en general ens porta a fer, que és: la distracció, l’evasió i la hiperocupació.
La bona sort li va venir a la Lucia:
Perquè, en primer lloc, va donar prioritat a recuperar la seva bona forma, autoestima, etc., que en aconseguir el que volia.
No es va centrar en el que volia, sinó en acomplir al màxim possible el camí que li vaig proposar. Això va provocar que la seva atenció estigués centrada, a cada moment, en el que ha de fer i no en el que vol o necessita. És així com el cap deixa de buscar, es tranquil·litza i l’ansietat disminueix. Quan l’ansietat disminueix i la calma ocupa el nostre interior, les coses apareixen.
Va mantenir-se en aquest propòsit suficient temps fins que li va canviar la situació. No es va precipitar, ni va acabar abans d’hora.
En fer un any del nostre treball li vaig preguntar a la Lucia quin creia que era el factor principal del seu canvi. Ella em va respondre que va ser el fet d’haver estat capaç de posar per davant del seu problema i continuar amb atenció i precisió el programa que li vaig seggerir.
He entrenat a molta gent durant aquests anys -esportistes i no esportistes-, i de debò que, quan aquests elements es troben, la sort arriba!
