En aquests darrers dies he revisat una pel·lícula que, cada vegada que veig, em continua aportant coses noves. En un moment del film, el protagonista de Bagger Vance -que interpreta Will Smith- ens diu el següent: «En tots i cada un de nosaltres hi ha un veritable i autèntic swing. És quelcom amb el que naixem, cosa que és nostre i només nostre, que no es pot ensenyar, ni aprendre. Hem de mantenir-lo viu. Amb el pas del temps, el món pot robar-nos aquest swing i quedar enterrat en el nostre interior, sota tots els nostres “hi hauria, podria, hauria de”».

Hi ha qui arriba a oblidar com era el seu swing. Ara que comencem un nou any, les coses ens aniran a vegades millor, de vegades pitjor, però tots tenim una qualitat intrínseca que ens fa especials.

He dedicat un temps d’aquestes vacances a preguntar-me per què renyo als meus clients. He arribat a la conclusió que els renyo per dos motius: primer, perquè vull fer de la meva feina, quelcom amb sentit, i això, s’assoleix fent les coses bé. I segon, per aconseguir més atenció i concentració en el que fan, amb l’objectiu que en treguin un benefici.

Sovint parlo amb els meus clients sobre el fet de fer-los veure que la lògica capitalista «més és millor», sent bona pels negocis o béns materials, no és el millor camí pels assumptes d’índole, personal (benestar psicològic i físic). Al fútbol, de la mateixa manera que a la vida, els diners, la ciència, el màrqueting, l’organització i/o la gestió, són importants, però l’ànima de les coses ho és més. I només des d’allà, la resta adquireix el sentit suficient per obtenir resultats, més enllà d’aquests.

Me empeño a menudo con mis clientes en hacerles entender que, la lógica capitalista de que “más es mejor”, siendo buena para los negocios o bienes materiales, no es el mejor camino para los asuntos de índole personal (bienestar psicológico y físico). En el fútbol, al igual que en la vida, el dinero, la ciencia, el marketing, la organización y/o la gestión, son importantes, pero el alma de las cosas lo es más. Y solo desde ella, lo demás adquiere el suficiente sentido como para obtener resultados, más allá de los mismos.

Jorge Lorenzo es un tipo que me cae bien. Es el vivo ejemplo del deportista que utiliza el deporte para expresar sus valores y salir adelante de una infancia compleja. Se le ve aún hoy en día, después de tantos años y habiendo sido campeón del mundo, tenso con el entorno.

Este perfil de deportista me cae especialmente bien porque creo que, una de las funciones de querer ser el mejor, es el que, a través de ello, uno mejore como persona. Si uno se conforma con menos, no se exige a sí mismo y, por lo tanto, no mejora.

Jorge Lorenzo és un tipus que em cau bé. És el viu exemple de l’esportista que utilitza l’esport per expressar els seus valors i tirar endavant després d’una infància complexa. Se’l veu encara, avui dia, després de tants anys i havent estat campió del món, tens amb l’entorn.

Aquest perfil d’esportista em cau especialment bé perquè crec que, una de les funcions de voler ser el millor, és el que, a través d’això, un millori com a persona. Si un es conforma amb menys, no s’exigeix ​​a si mateix i, per tant, no hi ha millora.

‘Actuar bien’ debe estar exento de necesidad y de sentimiento, ya que los dos nos generan miedo a perder. Es decir, si tengo mucha necesidad de una cosa, tendré miedo a perder; y si me dejo llevar por el sentimiento, tendré miedo a sufrir.

Actuar bien y hacer las cosas bien hechas es lo verdaderamente importante a la hora de acercarnos a lo que deseamos, porque ello implica que nos responsabilizamos por nosotros mismos de ello, que es el primer paso a la madurez personal. Si tenemos nuevos deseos es porque queremos vivir mejor, a lo que Sócrates nos decía: “enfoca toda tu energía, no en luchar contra lo viejo, sino en construir lo nuevo”.

‘Actuar bé’ ha d’estar exempt de necessitat i de sentiment, ja que tots dos ens generen por a perdre. És a dir, si tinc molta necessitat d’una cosa, tindré por de perdre-la; i si em deixo portar pel sentiment, tindré por de patir.

Actuar bé i fer les coses ben fetes és el veritablement important a l’hora d’apropar-nos al que desitgem, perquè això implica que ens responsabilitzem nosaltres mateixos d’això, que és el primer pas a la maduresa personal. Si tenim nous desitjos és perquè volem viure millor, és així com Sòcrates ens deia: «enfoca tota la teva energia, no en lluitar contra lo vell, sinó en construir lo nou».

Un jove de 16 anys té, potencialment, major capacitat d’aprenentatge que un senyor/a de 50, però si el jove pateix d’interès i motivació, la seva capacitat d’aprenentatge es veurà disminuïda pràcticament a zero. En canvi, si una persona de més de 50 anys posseeix una gran motivació i interès, la seva capacitat d’aprenentatge serà increïblement major que la del jove de 16 anys.

La nostra societat s’encamina a ser una societat envellida, amb tot el que això comporta. La societat els proposa plans de jubilació, viatges d’oci i residències d’avis. Tot i això, no hi ha res que proporcioni més salut i benestar, que estar motivat per fer o aprendre alguna cosa.

Un joven de 16 años tiene, potencialmente, mayor capacidad de aprendizaje que un señor/a de 50, pero si el joven carece de interés y motivación, su capacidad de aprendizaje se verá disminuida prácticamente a cero. En cambio, si una persona de más de 50 años posee una gran motivación e interés, su capacidad de aprendizaje será increíblemente mayor que la del joven de 16 años.

Nuestra sociedad se encamina hacia una sociedad envejecida, con todo lo que eso conlleva. La sociedad les propone planes de jubilación, viajes de “ocio” y residencias de ancianos. Sin embargo, no hay nada que proporcione más salud y bienestar, que estar motivado por hacer o aprender algo.

Todo el mundo piensa que lo bueno empieza cuando comienzan las vacaciones, pero es al revés. Lo bueno empieza ahora. No podemos creer en un modelo de vida en el que disfrutamos un mes para padecer once, ¿a quién se le ocurrió este invento?

Hacer ejercicio es importante para conseguir beneficios, ya que nos equilibra y nos centra. Sin embargo, solo el buen entrenamiento, nos proporcionará el estímulo adecuado para vivir con satisfacción y convertir, los próximos once meses de trabajo, en algo interesante por vivir.

Tothom pensa que la cosa bona comença quan iniciem les vacances, però és al revés. El que és bo comença ara. No podem creure en un model de vida en el que gaudim un mes per patir-ne onze. A qui se li va ocórrer aquest invent?

Fer exercici és important, ja que ens equilibra i ens centra, però només el bon entrenament, ens proporcionarà l’estímul adequat per viure amb satisfacció, i convertir els pròxims onze mesos de feina, en quelcom interessant de viure.

Mirar un paisatge, un quadre, una escultura, un edifici, una muntanya o el mar, amb els ulls adequats, perquè allò que miren ens parli, és un dels més grans plaers. Igual que quan entrenes bé (amb l’atenció posada en el que fas; en fer-ho bé i en sentir-ho) també un gran plaer. És aleshores quan la unió entre la ment, les emocions i el cos, fan que l’estímul sigui eficaç i ens proporcioni un gran benefici, no només físic, sinó personal. Així doncs, establir una connexió entre les dues coses (naturalesa i entrenament) prometia ser una bona experiència.

Mirar un paisaje, un cuadro, una escultura, un edificio, una montaña o el mar, con los ojos adecuados, para que aquello que miramos nos hable, es uno de los placeres más grandes. Igual que cuando entrenas bien (con la atención puesta de verdad en lo que haces; en hacerlo bien y sentir que lo haces). Es entonces cuando la unión entre la mente, las emociones y el cuerpo, hacen que el estímulo sea eficaz y nos proporcione un gran beneficio, no solo físico, sino personal. Así pues, juntar las dos cosas (naturaleza y entrenamiento) prometía ser una buena experiencia.

Nico Rosberg, després d’aconseguir el seu primer campionat del món, es va retirar definitivament de l’alta competició en veure’s incapaç de gaudir conduint un Fórmula 1, tenint al darrere una gran pressió per defensar el títol. En definitiva: era incapaç de mantenir la motivació una vegada assolit el seu objectiu.

La millor motivació sempre es construeix superant dificultats, normalment, amb algú proper que t’ajuda a superar-les. Només des de la superació de la dificultat, arribarem a aconseguir el millor de nosaltres mateixos, però no des de l’evasió del problema.

Nico Rosberg, después de conseguir su primer campeonato del mundo, se retiró definitivamente de la alta competición al verse incapaz de disfrutar al conducir un Fórmula 1, ya que sentía una gran presión por tener que defender el título. En definitiva, era incapaz de mantener la motivación una vez conseguido su objetivo.

La mejor motivación siempre se construye superando dificultades, normalmente, con alguien cercano que te ayude a superarlas. Solamente, desde la superación de la dificultad, llegaremos a lo mejor de nosotros mismos, no desde la evasión del problema.

La Lucia va començar a entrenar. Ella tenia clar, en primer lloc, una cosa que jo no li vaig ensenyar: que el primer era posar-se bé, mentalment i físicament, i que una vegada la seva actitud i energia fos un altre, ja afrontaria el problema de la feina, la casa i altres aspectes més personals.

Concepte número 1: “Si vols guanyar en el partit de la vida, el primer és estar bé amb tu mateix, tan mental com físicament”.

Lucía comenzó a entrenar. Ella tenía claro, en primer lugar, una cosa que yo no le había enseñado: que lo primero era ponerse bien, mental y físicamente, y que una vez su actitud y energía fuese otra, ya afrontaría el tema del trabajo, la casa y otros aspectos más personales.

Concepto 1: “Si quieres ganar en el partido de la vida, lo primero es estar bien contigo mismo, tanto físico como mentalmente”.

Tres meses antes de los juegos olÍmpicos de Barcelona 92, el entrenador de la selecciones española femenina de hockey, jose brasa, tenia un problema a resolver: decidir quién era la ultima jugadora descartada, antes de dar la lista definitiva de participantes en los juegos.